Inici

/ actes

/ Jornada 1 – I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre

Jornada 1 – I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre

octubre 24, 2022 | Espectadors
Ha començat el I Congrés internacional d’espectadors de teatre al Teatre Romea de Barcelona. L’esdeveniment compta amb 600 inscrits entre congressistes presents i virtuals. El Congrés ha iniciat amb l’agraïment a tots els presents per part de Daniel Martínez de Obregón, president d’Àfora Focus, i amb el desig que el Congrés “estrenyi l’inseparable relació existent entre escena i públic.” Pepe Zapata, comissari del Congrés, ha parlat de la oportunitat que suposa l’esdeveniment, únic al món, de, per, i per a  debatre idees al voltant del concepte de públic i per definir el rol futur del espectadors i espectadores. Segons Zapata “per fi l’espectador és alhora objecte i subjecte de l’anàlisi, és art i part del fet teatral en una iniciativa creada per i per al públic.”

Natàlia Garriga, consellera de cultura de la Generalitat de Catalunya, ha aplaudit la iniciativa per anar en consonància amb un esperit d’accés transversal a la cultura, un esperit que es traduirà des de les institucions amb la promulgació de la nova llei de drets culturals que veurà la llum properament, una llei destinada, entre altres coses, a afavorir el teatre a les escoles per tenir en compte tant els públics de l’avui com també els del demà.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha afirmat que el Congrés reivindica Barcelona com a capital cultural, amb propostes pensades per innovar i obrir camí cap al pensament artístic, un pensament fonamental per a contrarestar els autoritarismes que semblen estendre’s per Europa darrerament.
“Jo com a espectador, tinc la sensació que formo part activa del teatre. En aquest congrés, sento que s’està parlant de mi.”
Convidat al Congrés.
Conferències: analitzant la realitat dels públics
El congrés prometia ponències i xerrades d’experts que permetessin abordar la complexitat que suposa definir i entendre al públic com a ens indispensable pel fet escènic i aquestes no s’ha fet esperar.
Katya Johanson, professora experta en investigació d’audiències de la universitat de Deakin, Austràlia, ha presentat la seva conferència The paradox of audiences (la paradoxa dels públics). En ella, la ponent ha exposat la naturalesa eminentment contradictòria de la condició de l’espectador. “Ser espectadors – afirma Johanson- forma part del que significa ser humà. Som audiència per naturalesa i, per tant, ens definim pel fet de ser vistos i espectats pels altres.”
En aquest sentit, la paradoxa del públic recau en com diversos fets, aparentment contradictoris, són veritat al mateix temps, en com som públic i actants en infinitat d’ocasions al llarg de les nostres vides, en la manera com, fins i tot els moments més íntims només cobren sentit per la capacitat de ser-ne testimonis. “Així – explica Johanson- la soledat és l’estat de no tenir audiència; un estat que comporta tot tipus de perjudicis físics, emocionals i mentals per a l’individu. Ser espectadors dels demés, significa ajudar-los activament i tenir-ne cura.” L’experta ha conclòs que al teatre, com a la vida, el públic necessita la interacció i un paper més actiu a escena.
Roger Bernat, dramaturg experimental, ha  aportat la seva visió amb la conferència Uti et abuti- L’ús i l’abús. En ella, el creador ha emprat tres dels seus muntatges com a exemple de la reflexió sobre què significa el públic i en quin moment un espectador o espectadora deixa de ser-ho per a convertir-se en actor o actriu. Per Bernat, un espectador és, per definició, “aquella persona que mai no ha assajat.”
El dramaturg explica “En un món en que la participació  és un fet, però no és real, el teatre ofereix la possibilitat de que una acció, potser no sigui un fet, sigui més real.” Tota la tesi de Bernat gira al voltant de com la figura de l’espectador és usada i abusada, en qualitat de xifra, de valor generacional (la joventut com a valor social davant d’una audiència més envellida) o de simple estadística. “En els meus espectacles, els participants em diuen sovint que s’han sentit manipulats. Jo els responc que sí, els he manipulat però, al menys, dins el teatre les regles de la manipulació són clares. Fora resulten menys evidents.” Roger Bernat proposa com a repte als espectadors, assajar un nou model de ciutadania.
Zavel Castro, analista de públics de Mèxic i directora de la publicació Aplaudir de pie, ha ofert la tercera i última de les conferències del dia anomenada El públic: records, rumors i presagis. Segons ella, molt del que sabem dels públics pertany al terreny de la especulació.
Castro ha exposat la història del públic des de l’antiguitat, una història que esdevé difusa com més es retrocedeix en el temps i que reafirma la tesi de la suposició quan s’aborda el públic des de la perspectiva de la investigació acadèmica. “Una cosa però és certa -explica Castro- Fins al segle XVIII, el públic tenia plena potestat per fer xivarri, per opinar, per expressar-se. I aquesta raça d’espectadors escandalosos ha transcendit tota la història del teatre occidental.” Castro afirma que va costar molt domesticar al públic, “fins a finals del segle XIX hi ha esbroncades, peticions de repetició d’escenes i la opinió del públic es la més qualificada. Només, de manera molt recent, des de principis del segle XX i al segle XXI, s’han imposat uns modals que han convertit al públic en un ens passiu i silenciós, conformista i espantat de dir que una proposta no li ha agradat.”  En aquest sentit, la ponent anima als investigadors a no deixar de banda als espectadors a l’hora d’analitzar-los i d’incloure’ls com a participants actius en les recerques acadèmiques sobre l’audiència.
La presentació dels espectadors
Els autèntics protagonistes del Congrés són, com no podia ser d’una altra manera, els espectadors experts convidats de 28 països dels cinc continents. Des del Brasil fins a Escòcia, passant per Xile, Sèrbia i Catalunya, els convidats i convidades han coincidit en diversos punts fonamentals: el teatre ha suposat un eix vertebrador en les seves vides i totes i tots desitjarien sentir-se més interpel·lats i inclosos en les propostes escèniques, ser tractats com a públic actiu i implicat i sentir que les institucions donen un suport més sòlid a les arts escèniques.
 
Finalment, s’ha realitzat al primera taula de debat sobre les diferents realitats teatrals a Costa Rica, El Salvador, Brasil, Mèxic, Argentina i Paraguai. S’ha parlat sobre el model de “Escuela de espectadores” que, a Llatinoamèrica s’ha replicat en més de 70 iniciatives. Es tracta d’espais de construcció de pensament crític i d’acompanyament a l’espectador. Els coordinadors de les escoles no són figures d’autoritat sinó agents de mediació. El repte que es plantegen és superar la infantilització que pot generar el terme “escola” i aconseguir un major arrelament social.
 
La Jornada ha acabat amb una visita guiada i teatralitzada al Teatre Romea i al Teatre Goya.

Imatges relacionades

Vídeos adjunts