by Anna Sureda | gen. 16, 2023
No és un espectacle, tampoc un recital poètic. És el dol que un nen comparteix amb la seva mare. I és una mare que està, encara que no es vegi, perquè queda el que no es va emportar en anar-se, que és la veu. Que són uns versos. Un home és un nen és un home. I tot això -mare, mort, nen, home, veu, la suma de tot el que hem estat, totes les renúncies, totes les decisions, la qual cosa no vam veure, la qual cosa vam entendre, la qual cosa vam creure i el que descartem- és això, aquest dol, aquest diàleg a una veu: l’espera que les mares teixeixen en les voreres del nostre cos perquè la vida s’allargui i no ens arribi l’orfandat. No és un espectacle, és la vida que neix sobre un escenari quan les mares falten i el que ens encapsula és un úter gegant ferit d’estrelles, i sona l’única música que tots/as entenem: la d’aquests versos únics que es repeteixen des de la primera llum de l’univers i que diuen així: Un hombre es hijo o huérfano es. Nunca madre. Madre no...
by Anna Sureda | des. 14, 2022
by Anna Sureda | des. 14, 2022
by Anna Sureda | nov. 30, 2022
Àfora celebra el tercer cenacle amb Andrés Lima El 28 de novembre, va tenir lloc el tercer cenacle d’Àfora al restaurant El Racó d’en Cesc, una de les activitats del programa Platea 618 que vol connectar i afavorir la relació entre els professionals del sector de Barcelona i Madrid. En aquesta ocasió el convidat principal va ser el director Andrés Lima qui, aprofitant la seva estada al Teatre Romea amb Paraíso Perdido, va compartir una llarga conversa –moderada per Daniel Martínez, president de Focus- amb Daniel Anglès, Joan Arquè, Sergi Belbel, Tania Brenlle, Oriol Broggi, Marta Buchaca, Pau Carrió, Carol López, Julio Manrique, Ramon Simó i la direcció del Grup Focus.
by Anna Sureda | nov. 9, 2022
El meu cos…, braços, mans, coll i pit estan coberts de tatuatges i, per afinitat, m’és impossible evitar que em vingui a la memòria aquell home protagonista d’un conte de Ramón Gómez de la Serna, que tenia la mania de tatuar-se i al qual els metges sabien situar els seus dolors com no se situen sobre cap malalt: “el mal el té vostè en les noces dels elefants…”.