Ohritzó

Ohritzó

L’experiència que proposo és la realització d’un horitzó sorgit del bufec de l’aire que expulso per la boca d’una sola vegada i en diverses fases progressivament. Els pulmons tenen la capacitat d’emmagatzemar uns 5 litres d’aire que ens permeten respirar però també, com podran presenciar en Àfora Focus / Fundació Romea, ens permeten crear un horitzó de vibracions i alteracions visuals sobre el fons negre de la vida. La raó que el títol de l’acció porti per nom Ohritzó és degut al sorprenent fet que les paraules també esbufeguen quan, en fer molt d’esforç, volen aconseguir la seva meta alterant l’ordre de les seves lletres però no la seva sonoritat. L’acció Ohritzó és un esdeveniment performàtic en diàleg amb la paraula poètica, que s’adhereix al bufec i creen un horitzó en un moment de la història on aquest se’ns revela, més que mai, inassolible.
Potser (o sobre una novel·la desbloquejada i amb un altre títol)

Potser (o sobre una novel·la desbloquejada i amb un altre títol)

El 20 de gener del 2020, mentre el temporal Glòria començava a descarregar fora del teatre, vaig explicar el bloqueig que m’impedia tirar endavant la novel·la en què treballava des de feia cinc anys. Al final de l’acte, vaig citar la Carson McCullers: «Quan la feina no rutlla, no hi ha vida més penosa que la d’un escriptor. Però, quan sí que rutlla, quan la il·luminació ha centrat una obra que tot seguit avança amb claredat i fluïdesa, no hi ha cap alegria com la de l’escriptor». I vaig afegir que, si no perdia la fe en allò que volia escriure i no em donava per vençut, potser la il·luminació arribaria. I, sí, va arribar durant la pandèmia. I per aquest motiu, gairebé tres anys després, torno al teatre per compartir el llarg camí recorregut i per celebrar que, per fi, he acabat la novel·la.
Jornada 2 – I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre

Jornada 2 – I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre

La segona jornada del congrés internacional d’espectadors de teatre ha començat amb força. Després de la presentació de les activitats del dia per part del comissari del Congrés, Pepe Zapata, ha  tingut lloc la conferencia El teatre com a eina d’innovació social a càrrec d’Antonella Broglia. Broglia, actriu, conferenciant, emprenedora social, formadora, publicista i experta en comunicació davant del públic ha proposat una sèrie de preguntes i exemples d’emprenedoria sobre la capacitat de transformació social que pot tenir el teatre. Exhibint una energia contagiosa, Broglia ha abordat les estratègies culturals i artístiques per efectuar un canvi en el públic i, sobretot, en la societat. “Jo us plantejaré preguntes, que no respostes perquè aquestes no les tinc. La primera seria què li fa el teatre al públic. També ens hem de preguntar què pot fer el teatre en els temps convulsos i extrems en els que vivim.”   “Creiem en el teatre accessible tant al públic, com a...
Jornada 3 – I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre

Jornada 3 – I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre

Avui ha tingut lloc la tercera i última jornada del Congrés d’espectadors, un esdeveniment que, des de dilluns, s’ha encarregat de reflexionar i discutir sobre la figura del públic i la seva relació amb l’escena teatral. 625 inscrits, 28 països i cinc continents han donat testimoni de l’èxit de la iniciativa.  El matí ha estat dedicat a les taules de debat i reflexió. Pepe Zapata, comissari del congrés ha presentat el programa del dia traslladant la reflexió als espectadors i espectadores vinguts d’arreu del món. “És el moment de posar sobre la taula tota la informació que les conferències ens han ofert aquest darrers dies. És el moment d’escoltar què tenen a dir les espectadores i espectadors.”- ha anunciat Zapata.  Taules de debat: La primera taula de debat i experiències ha portat per títol: La participació dels espectadors. En ella, s’ha debatut sobre què s’entén com a públic participatiu i sobre com influeix el públic en la programació teatral. Les conclusions més...