Pedaleu molt o poc, llarg o curt, però pedaleu

Pedaleu molt o poc, llarg o curt, però pedaleu

En el declivi de la civilització de l’automòbil, les ciutats s’han omplert de bicicletes. En ple segle XXI, l’imperi de la tecnologia ha de compartir la vida amb un artefacte del segle XIX que, malgrat que els retrògrads auguris dels exegetes del creixement sense límits, és un sinònim de progrés, harmonia i felicitat. L’ús de la bicicleta situa l’ésser humà al centre de l’existència, perquè la bici és part de la història de cadascun de nosaltres. Amb aquesta hem viscut passatges inoblidables de la infantesa i hem tastat les primeres proeses de l’adolescència; i ara, confosos i atemorits pel fracàs col·lectiu que anuncien els nous temps, amb ella conquerim de nou l’experiència de la llibertat a la qual el ciclisme està estretament lligat. El ciclisme és un humanisme modern. L’èsser humà que pedaleja troba un nou sentit a l’aventura de viure. Els ciclistes replantegen bona part de l’avenir cultural de les. Les bicicletes reescriuen...
Respirar

Respirar

DESCRIPCIÓ En els pròxims anys veurem fer eclosió en les societats modernes nous/vells debats per a guanyar nous drets socials. Els primers passos per avançar cap a una proposta política centrada en el dret a respirar està promoguda pel món del pensament; no ho fa de forma directa, però si des del punt de vista metafòric, com ho ha anat expressant el filòsof italià Franco Berardi (Bifo), autor de Respirant: Caos i poesia, que en una entrevista explica com l’estrangulació d’Eric Garner  per un policia de Nova York pel simple fet de vendre cigarrets solts, el porta a reviure: “participar en manifestacions que cridaven ‘no puc respirar, no puc respirar’ vol dir alguna cosa especial perquè, de tant en tant, pateixo crisis respiratòries. Però al mateix temps un dia en sortir de casa meva vaig sentir uns crits. Era una manifestació de gent molt jove. La croada dels nens, com en molts llocs del món. La gent es manifesta contra l’asfíxia de la humanitat”. Els filòsofs Ana...