by Anna Sureda | jul. 19, 2022
Andrés Lima i Sergi Belbel explicaran les claus de la dramatúrgia de Molière i de l’obra poètica de Milton i com la fascinació per la figura del Maligne en tots dos autors pot ser rellegida en clau actual: on trobem, en l’actualitat, els rastres més visibles, i també més ocults, del “mal”? Continua la nostra societat tan influïda per la maldat? O més concretament: per la “malignitat”? A la programació del Teatre Grec, vinculats a l’empresa Focus, coincideixen dos grans títols de dos dels autors europeus clàssics més reputats (i coetanis: ambdós nascuts i morts durant el segle XVII): el poeta anglès John Milton i el dramaturg francès Jean-Baptiste Poquelin, Molière. Tots dos, cadascun en el seu àmbit, presenten en les seves obres grans reflexions ètiques, morals i filosòfiques sobre la seva època. Molière té una gran fascinació per retratar personatges tenebrosos, malignes (l’hipòcrita Tartuf, però també l’avar Harpagon, el llibertí Dom Juan, en certa mesura també el misantrop Alceste...
by Anna Sureda | jul. 7, 2022
Tosar ha treballat de prop amb el guitarrista i compositor Joan Arto amb el què han creat una fina dramaturgia, filada nota a nota, vers a vers, que convida l’espectador a transitar emocionalment per les imatges dels sonets lorquians. El directe d’aquest projecte és una experiència catàrtica d’una volada única. El projecte parteix del mateix punt d’on partien altres projectes d’aquesta naturalesa, concebuts i realitzats pel dramaturg, director i actor, Pep Tosar. Poemes a Nai, per una banda, una antologia de l’obra poètica de Miquel Àngel Riera, gravat en format CD, l’any 1991 i representat en públic centenars de vegades al llarg de tots aquests anys; Mallorca vers a vers, una antologia que ofereix a l’oient un recorregut poètic pels poemes més destacats que van ser escrits en Català des de Mallorca al llarg del segle XX.Des de Costa i Llobera o Joan Alcover fins a Andreu Vidal, passant per Blai Bonet, Miquel Bauçà, Damià Huguet o el mateix Riera.Ara és el torn de Lorca i els seus...
by Anna Sureda | jul. 7, 2022
Amb motiu de commemoració dels cent anys del naixement de Pier Paolo Pasolini El bé i el mal (Pierpaolo) vol escenificar l’últim acte de la vida d’algú com ara Pier Paolo Pasolini, intel·lectual, creador, preocupat i gairebé torturat per elaborar una teoria passable i comprensible, per al segle xx, de l’existència de l’home i del bé i del mal. Pasolini, com Milton (que intenta justificar les accions de déu amb els homes) en realitat il·lumina les paradoxes i les contradiccions de la condició humana i tempteja les possibilitats d’esperança i de desesperació que lluiten en la seva ànima. Particularment interessant, el seu intent de conjugar comunisme i cristianisme. En el paradís perdut Milton fa que el veritable heroi, en el fons, sigui Adam, que s’enfronta a un món en la creació del qual no ha intervingut, amb dignitat i determini, conscient i turmentat per la seva responsabilitat en la caiguda, però que alhora s’interroga sobre la benevolència i justícia d’un déu capaç de castigar...
by Anna Sureda | jul. 7, 2022
Ramón Boldú canvia el focus, i de la seva habitual mirada autobiogràfica passa a centrar-se en la història d’Alan, un noi transgènere fan de Batman –era conegut com Bat Alan– que, amb 17 anys d’edat i després de patir seriosos problemes de bullying a l’escola, va acabar suïcidant-se. L’autor posa llum sobre una tragèdia amb una gens dissimulada vocació de conscienciació: servir d’ajuda per a evitar que se li faci la vida impossible a les persones diferents fins a tal punt que els agredits prenguin el desesperat camí de llevar-se la vida. L’escriptora, periodista i activista Lolita Bosch, en un text molt revelador realitzat expressament per a Bat Alan. Biografia d’un assassinat social, incideix en què, a l’hora de donar una explicació a la tragèdia, la resposta majoritària de la premsa va ser la de mantenir que “Alan va morir perquè era transsexual. Res més allunyat i mesquí. Alan va morir per ser qui era i la seva intimitat no era assumpte nostre. D’una altra...
by Anna Sureda | abr. 12, 2022
Un diàleg sobre jardins, jardiners i paradisos. “El de jardiner és un ofici complex per al qual cal preparar-se anys i tenir, sobretot, un mestre viu. Sempre s’aprèn. Jo sóc un jardiner pèssim, però vaig ser millor en una època. Tinc artrosi i em costa molt inclinar-me o aixecar pes. Tal vegada la condició essencial per a ser un bon jardiner sigui la curiositat essencial per la terra i les seves espècies vives, des dels insectes fins als grans animals en general. D’aquí ve que molts jardins botànics incloguin zoològics”.