Todo el mundo llora

Todo el mundo llora

No és un espectacle, tampoc un recital poètic. És el dol que un nen comparteix amb la seva mare. I és una mare que està, encara que no es vegi, perquè queda el que no es va emportar en anar-se, que és la veu. Que són uns versos. Un home és un nen és un home. I tot això -mare, mort, nen, home, veu, la suma de tot el que hem estat, totes les renúncies, totes les decisions, la qual cosa no vam veure, la qual cosa vam entendre, la qual cosa vam creure i el que descartem- és això, aquest dol, aquest diàleg a una veu: l’espera que les mares teixeixen en les voreres del nostre cos perquè la vida s’allargui i no ens arribi l’orfandat. No és un espectacle, és la vida que neix sobre un escenari quan les mares falten i el que ens encapsula és un úter gegant ferit d’estrelles, i sona l’única música que tots/as entenem: la d’aquests versos únics que es repeteixen des de la primera llum de l’univers i que diuen així: Un hombre es hijo o huérfano es. Nunca madre. Madre no...
Cicle de conferències: John Milton: la seva vida, obra, temps

Cicle de conferències: John Milton: la seva vida, obra, temps

Els dies 3 i 5 de maig a les 18.30h la Fundació Juan March va programar “John Milton: la seva vida, la seva obra, el seu temps”, un cicle de conferències que va permetre conèixer millor el poeta anglès John Milton. El seu coordinador, el professor de Filologia Anglesa de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Curbet, abordarà en dues conferències la vida i l’obra d’aquest políglota, autor d’obres mestres com Aeropagítica o El paradís perdut i considerat com un dels millors poetes de tots els temps. A la primera conferència, Curbet traçarà dimarts 3, una semblança de Milton. Políglota i graduat per la Universitat de Cambridge, John Milton (1608-1674) és el pare d’obres mestres com El Paraíso Perdido (1667) o Aeropagitica (1644), un assaig on defensava la llibertat d’expressió i de premsa. Considerat el poeta anglès de més influència després de Shakespeare, va crear un riquíssim món poètic i va explorar la relació entre el llenguatge i la llibertat...
La figura del maligne a Milton i Molière

La figura del maligne a Milton i Molière

Andrés Lima i Sergi Belbel explicaran les claus de la dramatúrgia de Molière i de l’obra poètica de Milton i com la fascinació per la figura del Maligne en tots dos autors pot ser rellegida en clau actual: on trobem, en l’actualitat, els rastres més visibles, i també més ocults, del “mal”? Continua la nostra societat tan influïda per la maldat? O més concretament: per la “malignitat”? A la programació del Teatre Grec, vinculats a l’empresa Focus, coincideixen dos grans títols de dos dels autors europeus clàssics més reputats (i coetanis: ambdós nascuts i morts durant el segle XVII): el poeta anglès John Milton i el dramaturg francès Jean-Baptiste Poquelin, Molière. Tots dos, cadascun en el seu àmbit, presenten en les seves obres grans reflexions ètiques, morals i filosòfiques sobre la seva època. Molière té una gran fascinació per retratar personatges tenebrosos, malignes (l’hipòcrita Tartuf, però també l’avar Harpagon, el llibertí Dom Juan, en certa mesura també el misantrop Alceste...
Sonetos del amor oscuro

Sonetos del amor oscuro

Tosar ha treballat de prop amb el guitarrista i compositor Joan Arto amb el què han creat una fina dramaturgia, filada nota a nota, vers a vers, que convida l’espectador a transitar emocionalment per les imatges dels sonets lorquians. El directe d’aquest projecte és una experiència catàrtica d’una volada única. El projecte parteix del mateix punt d’on partien altres projectes d’aquesta naturalesa, concebuts i realitzats pel dramaturg, director i actor, Pep Tosar. Poemes a Nai, per una banda, una antologia de l’obra poètica de Miquel Àngel Riera, gravat en format CD, l’any 1991 i representat en públic centenars de vegades al llarg de tots aquests anys; Mallorca vers a vers, una antologia que ofereix a l’oient un recorregut poètic pels poemes més destacats que van ser escrits en Català des de Mallorca al llarg del segle XX.Des de Costa i Llobera o Joan Alcover fins a Andreu Vidal, passant per Blai Bonet, Miquel Bauçà, Damià Huguet o el mateix Riera.Ara és el torn de Lorca i els seus...