Tornar

Segona edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona

novembre 16, 2023 | Àfora Edicions
Sylvia Lagarda-Mata guanya la segona edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb Veus de mort als Encants Vells
El premi, impulsat per Àfora Focus Edicions i Comanegra, ha recaigut en un thriller històric ambientat a la ciutat de les bullangues.
Aquest dilluns 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, el Teatre Goya ha acollit la gala de la segona edició del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona.
L’acte d’entrega del premi, impulsat per Àfora Focus Edicions i l’editorial Comanegra, ha comptat amb la presència de personalitats culturals, autoritats polítiques i agents i figures destacades del món editorial.

Ha encetat la cerimònia la lectura de diversos fragments de l’obra guanyadora per part dels intèrprets Jordi Bosch i Mireia Aixalà. Tot seguit, s’ha donat pas a Enric H. March, Alba Cayón i Jordi González, membres del jurat del premi, Fèlix Riera, Director d’Àfora Focus Edicions, Joan Sala, President de l’Editorial Comanegra, Xavier Marcé, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i Natàlia Garriga, Consellera de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Enric H. March, portaveu del jurat del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona, ha pres la paraula per glossar la importància de l’acte  i el valor de la iniciativa, agraïnt la col·laboració i empenta de tots els implicats, i detallant els valors de la novel·la premiada. Tot seguit, ha anunciat el nom de l’obra guanyadora d’aquesta segona edició: Veus de mort als Encants Vells, de l’autora barcelonina Sylvia Lagarda-Mata.
La Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga ha estat l’encarregada d’entregar el premi a la guanyadora, l’obra original Nen a l’aparador de l’editorial Éxito, Passeig de Gràcia (c. 1950), del fotògraf Francesc Català-Roca.
Per concloure l’acte, la guanyadora d’aquesta segona edició del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona, Sylvia Lagarda-Mata, ha fet un emotiu discurs on ha explicat els orígens de la seva obra i ha agraït el premi als impulsors del guardó, Àfora Focus Edicions i l’editorial Comanegra.
Veus de mort als Encants Vells destaca per conjugar dos grans referents literaris històrics de manera original i versemblant. Per una banda, és un homenatge al pare de la novel·la detectivesca: Edgar Allan Poe (que també apareix, tot i que a distància, en l’enyor del protagonista) i el seu personatge més emblemàtic, Auguste Dupin. I, per altra banda, se’ns presenta el cas del «llibreter assassí de Barcelona», que per atzars de la passió pels llibres cau a la taula del detectiu Dupin.
El jurat ha valorat també el treball minuciós de documentació d’arxiu i la capacitat d’eixamplar el mapa habitual de les novel·les ambientades a la Barcelona emmurallada.
Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1961) és una de les principals cronistes i divulgadores de la història de Barcelona. Concretament, de  la Barcelona  fosca  i  criminal. Llicenciada  en  Ciències  de  la Informació i màster en Comunicació  Audiovisual, a finals dels anys setanta ja escrivia sobre els mites i la iconografia de Barcelona, i des de llavors no ha parat de fer-ho. Va ser cap de publicitat a la Generalitat de Catalunya. Ha estat guionista de documentals, creativa publicitària,  i  durant  molts  anys  ha  fet de professora de Comunicació, Cinema i Televisió. Entre els seus llibres cal destacar la no-ficció i l’assaig divulgatiu, com Fantasmes de Barcelona (2009),  El diable és català (2014), Catalunya, terra de pirates (2021)  i Catalunya, terra de bandolers (2023), tots ells a Angle Editorial. L’any 2008 va escriure una novel·la en castellà, Mazapanes amargos (RBA), que va quedar finalista del Premi Sent Soví, i el 2020 va publicar L’ombra de la Magui encara és al jardí (en català a Columna; castellà a Destino). Veus de mort als Encants Vells és la seva tercera novel·la.
Sinopsi de la novel·la A Veus de mort als Encants Vells, Auguste Dupin arriba a la ciutat per investigar un cas que l’involucra directament, un cas que ja ha trasbalsat la premsa catalana i francesa i que constitueix, probablement, els primers crims «mediàtics» del nostre país: el cas de l’assassí de llibreters de Barcelona.

Imatges relacionades

Fitxers adjunts

Enllaços adjunts

Nota de Premsa Àfora Focus Edicions